martes, 3 de junio de 2008

"TU VOZ QUIETA" (Diecisiete Meses)

Regálame tu voz que me arranque un suspiro,
que despegue de mi pensamiento un recuerdo de tu risa;
que emocionada, salga de mí una columna de energía,
y que me reúna contigo mas allá de las cenizas.
Busco tu voz y tu serenidad en mi melancolía,
tu paz en mi inquietud,
tu sabiduría en mi terquedad
y tu luz en mi oscura soledad.

3 comentarios:

MARNIE dijo...

Sólo paso a saludarte y a leer un poquito más sobre Abel. Hermoso amor el que sientes. Espero que ello no te haga sufrir demasiado.
Besos
Marnie

sandra y cris dijo...

Hola Carmen!
Que bonito escrito, lo leo y puedo sentirlo des de mi interior.
Siempre tienes la capacidad de escribir con esperanza, con dolor, pero con luz. Y eso ayuda a gente com yo. Otro dia te doy las gracias. Un beso muy tierno.

Brígida dijo...

Estimada Carmen,
Acabo d'arribar d'una escapada plena de naturalesa i sentiments. Un recorregut al meu interior, on l'aire pur s'ha escampat per cada racor de mi. I em sembla que he arribat amb les piles un xic carregades..., a veure fins quan em duren??

Quin escrit més intens, més ple de sentiments i amor que ens has regalat, cada paraula que surt de dins teu, té més amor, més sentiment.

Em sembla bé que pengis l'enllaç del blog d'en Robert en el teu.

Un petó ple d'amor per tu.

Mil petons a totes les estrelles que brillen amb força a l'horitzó.

Brígida